Sòl pelvià: funcions i alteracions freqüents
El sòl pelvià és un conjunt de músculs i teixits que dona suport als òrgans de la pelvis i participa en la continència, la micció, la defecació i la funció sexual. La prevenció i l’atenció adequada poden contribuir a millorar-ne les alteracions. La fisioteràpia del sòl pelvià pot formar part del tractament, segons cada cas.
Diàstasi abdominal
Durant l’embaràs, la pressió pot separar els músculs rectes de l’abdomen. Aquesta separació, anomenada diàstasi, pot ser de grau variable. La teràpia manual, els exercicis abdominals i el treball postural poden ajudar a millorar-ne la funció.
Sensibilitat sexual disminuïda
La sensibilitat durant les relacions sexuals depèn de diversos factors, com l’estat dels teixits, el to muscular i la capacitat de contracció. El part, algunes intervencions o la menopausa poden afeblir el sòl pelvià i reduir el contacte i la fricció vaginal. La fisioteràpia pot ajudar a recuperar-ne el to, quan és adient.
Dolor pelvià i dolor en les relacions sexuals
El dolor pelvià pot afectar la vagina o la vulva, la zona anal, el sacre, el còccix, el pubis o altres parts de la pelvis. Pot estar relacionat amb atrapaments nerviosos, inflamació muscular o articular, congestió pèlvica o causes no sempre identificables.
El dolor durant les relacions sexuals, o disparèunia, pot aparèixer a l’inici de la penetració o durant els moviments. Entre les possibles causes hi ha infeccions, canvis en els teixits, cicatrius, tensió muscular, alteracions de la pelvis, sequedat vaginal o altres factors físics i psicològics. La fisioteràpia del sòl pelvià pot ser una part del tractament.
Fissura i incontinència anal
Una fissura anal és una ferida petita al canal anal que pot causar dolor intens en defecar. El dolor pot provocar la contracció dels músculs de la zona i dificultar la cicatrització. La fisioteràpia del sòl pelvià pot tenir un paper complementari en el tractament.
La incontinència anal és la pèrdua involuntària de femta sòlida, femta líquida o gasos. Pot tenir origen obstètric, quirúrgic, traumàtic o farmacològic, o estar relacionada amb una musculatura pelviana debilitada. El treball muscular i la reeducació ano-rectal poden formar part del tractament.
Incontinència urinària i urgència miccional
La incontinència urinària és la pèrdua d’orina involuntària, independentment de la quantitat. Pot ser:
- D’esforç: apareix en tossir, esternudar, saltar o aixecar pes.
- D’urgència: s’associa a un desig sobtat i difícil de controlar d’orinar.
- Mixta: combina les dues formes anteriors.
En els homes, la incontinència pot aparèixer després d’una intervenció a la pròstata. La urgència miccional és una necessitat sobtada d’orinar i pot anar acompanyada de miccions més freqüents, com en la bufeta hiperactiva. A més del tractament farmacològic que es pugui indicar, la fisioteràpia del sòl pelvià pot ser útil en alguns casos.
Alteracions de la pròstata
L’augment de mida de la pròstata pot dificultar la sortida de l’orina i afectar el funcionament del sòl pelvià. La prostatitis i les tumoracions són altres alteracions prostàtiques. Quan es planteja una cirurgia, la preparació dels teixits pot afavorir la recuperació; després, la fisioteràpia pot ajudar a abordar símptomes com la incontinència urinària o les disfuncions erèctils.
Prolapse
El prolapse és el descens d’un òrgan pelvià, com la bufeta, l’úter o el recte. Pot causar sensació de pes o d’ocupació vaginal; en fases més avançades, pot aparèixer un bony a l’entrada de la vagina. Alguns casos poden tractar-se amb fisioteràpia, treball postural i exercicis abdominals. En els prolapses més greus es pot valorar la cirurgia, i el tractament del sòl pelvià pot ser important abans i després de la intervenció.
Restrenyiment distal
El restrenyiment distal implica dificultat per evacuar o manca d’impuls defecatori. Pot haver-hi restrenyiment encara que la deposició sigui diària, si defecar requereix molt d’esforç o és dolorós. Pot ser alhora un símptoma i una causa de disfuncions del sòl pelvià.
Vaginisme
El vaginisme és una contracció involuntària dels músculs superficials de la vagina que pot dificultar o impedir la penetració. Pot relacionar-se amb factors emocionals o psicològics, o aparèixer després d’un dolor físic persistent durant les relacions. La fisioteràpia del sòl pelvià pot formar part d’un abordatge adaptat a cada situació.
.